<br><br><div class="gmail_quote">2011/7/7 xavier llana <span dir="ltr"><<a href="mailto:xperot@yahoo.es">xperot@yahoo.es</a>></span><br><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0 0 0 .8ex;border-left:1px #ccc solid;padding-left:1ex;">
<table cellspacing="0" cellpadding="0" border="0"><tbody><tr><td valign="top" style="font:inherit"><div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td style="font:inherit;font-family:arial;font-size:10pt">
<div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td style="font:inherit;font-family:arial;font-size:10pt"><div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td style="font:inherit;font-family:arial;font-size:10pt">
<div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody><tr><td style="font:inherit;font-family:arial;font-size:10pt">Tal i com vàrem quedar en l'última assemblea de parlar de la banca ètica, us passo algunes adresses per anar-hi pensant. <br>
Són les entitats que operen en aquest moment a catalunya, més un capítol del programa latituds on es parla del tema.<br><br><a href="http://www.coop57.coop" target="_blank">http://www.coop57.coop</a><br><a href="http://www.oikocredit.cat/oikocredit/" target="_blank">http://www.oikocredit.cat/oikocredit/</a><br>
<a href="http://www.fiare.org/" target="_blank">http://www.fiare.org/</a><br><a href="http://www.triodos.es/es/particulares/" target="_blank">http://www.triodos.es/es/particulares/</a><br><a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3314890" target="_blank">http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3314890</a><br>
<br>per altra banda, us passo un article que va sortir el mes passat al mensual de la cgt de catalunya. <br>tot i ser una mica dens, és força interessant per les dades dels beneficis bancaris i la comparativa amb les retallades.<br>
salut!<br>xavi.<br><br><br><span style="font-weight:bold">2010: els bancs, les empreses i la borsa guanyen a l’Estat espanyol 86.228 milions en plena crisi</span>
<div style="font-weight:bold">Ni bancs ni especuladors no paguen la factura del col·lapse financer</div>
<div><img alt="" style="min-height:139px;width:150px" height="139" width="150"></div>
<div>
dimecres 6 d'abril de 2011<br>
per
<a rel="nofollow" href="http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?auteur3" target="_blank">Coordinació del Catalunya</a>
<br>popularitat : 1%
</div>
<p><strong>Amb el 17,39 % dels
principals guanys bancaris, empresarials i borsaris registrats el 2010
n’hi hauria prou per revertir la retallada antisocial de 15.000 milions
decretada el mes de maig.</strong></p>
<p>David Fernàndez / Setmanari Directa</p>
<p>Tercer any de la crisi i tercer any consecutiu de
beneficis multimilionaris per als bancs, les empreses i els parquets
borsaris. L’abast del frau econòmic i l’estafa política tornen a tenir
dades: els cinc primers bancs espanyols van obtenir uns beneficis nets
de 15.000 milions l’any passat. Paradoxalment, la mateixa xifra de la
retallada antisocial imposada per l’executiu de Rodríguez Zapatero el
maig passat: 50.000 milions fins el 2013, 15.000 dels quals s’han
d’aplicar durant el 2010 i el present 2011. Qui paga la crisi? I qui
se’n riu?</p>
<p><strong>Gran banca: 14.940 milions de beneficis</strong></p>
<p>Només les cinc grans entitats financeres han declarat,
al tancament de 2010, uns beneficis nets de 14.940 milions d’euros. Un
5% menys respecte l’any anterior, en què van obtenir 15.694 milions. El
rànquing l’encapçala, un cop més, el Banc Santander d’Emilio Botín, amb
8.181 milions nets en guanys. El segueix el BBVA, amb 4.606 milions, La
Caixa, amb 1.307 milions, el Banc Popular amb 590, i Caja Madrid, amb
256 milions.</p>
<p>Les dades, però, estan doblement esbiaixades. D’una
banda, perquè totes cinc entitats financeres han tancat l’any amb
dotacions milionàries per provisions que pugen fins els 6.670 milions
addicionals. El Santander ha destinat 472 milions, el BBVA 431, La Caixa
2.651, el Banc Popular 1.834 i Caja Madrid 1.282.</p>
<p>D’altra banda, en una economia globalitzada com
l’actual, cal tenir en compte que les tres primeres entitats disposen
d’altres filials i marques que també han continuat registrant guanys i
que cal comptabilitzar a part. Les filials del Santander arreu del món
han obtingut 3.885 milions d’euros a l’Europa continental, 4.804 a
l’Amèrica Llatina i 1.985 milions al Regne Unit. En el cas de l’expansió
internacional del BBVA, l’entitat va elevar el benefici fins els 1.707
milions a Mèxic, 889 a l’Amèrica Llatina i 236 als EUA. En el cas de La
Caixa, Criteria -el hòlding de participades que va impulsar com a braç
inversor- viu una situació similar i, l’any 2010, va obtenir 1.823
milions d’euros de beneficis.</p>
<p>Sumant els beneficis nets, les dotacions a provisions i
els guanys de les filials, les cinc primeres entitats han guanyat 36.959
milions d’euros durant els darrers dotze mesos. En el mateix període de
temps, aquestes cinc entitats han tancat un total de 310 oficines a
l’Estat i han suprimit 1.105 llocs de treball. Tot i això, aquest 2011,
el Banc Santander preveu apujar els beneficis fins els 9.708 milions i
el BBVA fins els 5.200: 14.908 milions. De nou, la xifra dels 15.000
milions retallats en serveis socials durant el període 2010-2011.</p>
<p>No són els únics que mai no hi han perdut. Rere les cinc
grans entitats bancàries, sota un mapa financer en reestructuració, la
resta d’entitats també han aconseguit resultats positius: Banesto 559
milions en benefici i 382 milions en dotacions, Banc Sabadell 380
milions en benefici i 968,1 en dotacions, o Bankinter 150 en benefici i
116 en provisions. Des de 2003, la banca espanyola ja ha acumulat uns
beneficis nets continuats de 145.000 milions d’euros.</p>
<p><strong>El benefici empresarial llinda els 50.000 milions d’euros</strong></p>
<p>A aquests guanys ingents, cal afegir-hi el resultat de
les 34 grans empreses espanyoles, agrupades a l’índex Ibex 35, que s’ha
disparat, ha augmentat un 22% i ha superat els 47.000 milions de
benefici net conjunt. Telefónica va ser la líder indiscutible, amb
10.167 milions: un increment del 31% amb 60.737 milions facturats arreu
del món. Repsol en va obtenir 4.693 (el triple que l’any anterior) i
l’elèctrica Endesa 4.129 milions, un increment del 20% respecte al 2009.
Ferrovial va obtenir 2.163 milions; l’ACS de Florentino Pérez 1.313
milions i la concessionària d’autopistes Abertis 662 milions. Iberdrola
mereix una menció a banda ja que, amb 2.871 milions de benefici, ha
assolit la millor xifra de la seva història.</p>
<p>A més, els dividends borsaris no s’han aturat pas durant
el 2010. Les companyies cotitzades a la borsa espanyola van retribuir
24.288 milions d’euros als accionistes. Un 24% menys que l’any anterior,
que es van repratir 32.208, segons les dades de Borses i Mercats
Espanyols (BME).</p>
<p><strong>Els sous dels executius: sense cap crisi</strong></p>
<p>Qui tampoc nota la crisi són les elits. Els 584 càrrecs
de consellers executius i alts directius de les empreses de l’Ibex 35
van cobrar una mitjana de 989.000 euros durant el 2009. Van arribar a
uns nivells retributius que no s’havien assolit mai, tot i la caiguda
parcial de beneficis i malgrat el fet d’haver estat, oficialment, el
pitjor any de la crisi. Aquesta mitjana suposa 113 cops el salari mínim,
mitjana que el 2005 se situava a 93 cops superior. la diferència encara
és més abismal si se cenyeix la comparació als càrrecs de consellers
executius: cobren 313 cops el salari mínim com a mitjana: 2,7 milions
anuals. Fa quatre anys, la diferència se situava en 208: ha augmentat un
33% enmig de la crisi. I tot plegat, sense incloure el càlcul milionari
de les seves pensions.</p>
<p>Amb noms i cognoms, els salaris de la vergonya més
elevats es troben al Banc Santander: Alfredo Sáenz, conseller delegat,
cobra 10,2 milions anuals. El segueix Ignacio Sánchez, president de
l’elèctrica Iberdrola, amb 5,34 milions, als quals cal afegir tres
milions addicionals en gratificacions. Darrere, Francisco González,
totpoderós president del BBVA, amb 8,1 milions entre sou i accions, i el
president de Repsol YPF, el català Antoni Brufau, que ingressa 4,2
milions. En ple atac al sistema públic de pensions, les jubilacions
previstes per a alguns alts càrrecs mereixen atenció a banda: José
Ignacio Goirigolzarri, del BBVA, rebrà 68,7 milions d’euros i el
president Francisco González en rebrà 79,8. Al Santander, Emilio Botín
rebrà 24,6 milions i Alfredo Sáenz, el conseller delegat, el rècord de
85,7 milions.</p>
<p><strong>La dimensió de tot plegat</strong></p>
<p>En síntesi, <strong>cinc bancs, 34 empreses
i una borsa tafurera han guanyat 86.228 milions d’euros el 2010. Només
amb el 17,39% d’aquests guanys n’hi hauria prou per revertir la pitjor
retallada antisocial dels darrers 30 anys consumada el maig passat</strong>.
Retallades que es perllongaran fins el 2013 per un valor total de
50.000 milions d’euros. Tot plegat, sense computar el frau de l’economia
submergida, on treballen quatre milions de persones i que suposa deixar
d’ingressar 70.000 milions d’euros a les arques públiques; i sense
comptar -tampoc- el frau fiscal, estimat vora els 100.000 milions
anuals. És clar. Guanyen i continuen guanyant. I tot són facilitats.</p>
<p>En aquest sentit, cal recordar que, l’agost passat, la
Comissió Europea ja va criticar les reformes fiscals dels anys del boom
econòmic espanyol, quan -en el marc del <i>miracle del totxo</i>-
es van baixar (de forma "infundada", segons la comissió) els impostos i
es va incentivar alhora la compra massiva d’habitatge i l’endeutament.
Crítiques contra una política fiscal que, avui, en l’àmbit de l’Impost
de Societats que tributa sobre els beneficis empresarials, està fixat
formalment en un 30%. Una xifra que, segons un estudi de la pròpia
Agència Tributària, no arriba, finalment, ni al 10% de mitjana, una
conseqüència directa de les exempcions i deduccions fiscals a favor del
capital que s’han anat introduint els darrers anys.</p>
<p>Mentrestant, el preu de tant benefici acumulat també
continua pujant: nou milions de pobres i cinc milions de persones a
l’atur a l’Estat espanyol, segons dades de l’EPA. Dos milions de pobres i
més d’un milió d’aturades als Països Catalans. La crisi, com sempre,
que va per classes i comença a prendre forma de robatori. Robatori, sí.
Robatori que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, refereix
"l’apoderament d’una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i
violentament o intimidant les persones o forçant les coses". Més
forçades amb tascó neoliberal, impossible. Robatori. A plena llum del
dia i amb absoluta impunitat.</p>
<p>* <i>Article extret del núm. 219 del setmanari Directa</i></p><br></td></tr></tbody></table></div></td></tr></tbody></table></div></td></tr></tbody></table></div></td></tr></tbody></table></div></td></tr></tbody></table>
</blockquote></div><br>