<html>
<head>
<style><!--
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 10pt;
font-family:Tahoma
}
--></style></head>
<body class='hmmessage'><div dir='ltr'>
<br><br><div><div id="SkyDrivePlaceholder"></div><hr id="stopSpelling">Date: Mon, 27 Feb 2012 15:27:41 +0100<br>Subject: mobilitat assegurada<br>From: evacarrera@gmail.com<br>To: <br><br>"Movilitat assegurada"<br><br>Amb aquestes paraules els diaris d'els que
ens governen han anunciat la desconvocatòria de la vaga de transports i
la seguretat que no n'hi haurà cap inconveniència per les empreses
multinacionals del MobileWorldCongress. Però la movilitat de la qual
parlen va molt més enllà de la questió de que busos i metros mantinguin
l'activitat. La movilitat a la qual fan referència és una lògica que
porten anys imposant al teixit social sencer, és una movilitat que ens
afecta a tothom. És el seu poder de treure encara més l'estabilitat
laboral i aumentar la precarietat, en la línia de l' última Reforma
Laboral. És el seu poder de posar-nos preus de transport encara més
abusius i negar-se a cumplir els propis convenis signats amb les
treballadores i els treballadors de TMB. És el seu poder de robar-nos
encara més les necessitats de vida, recortant i privatitzant la sanitat i
l'educació. És el seu poder de seguir enriquint-se a costa de la nostra
misèria. <br>
<br>La seva movilitat és la nostra precarietat. Ens poden explotar i
acomiadar quan vulguin. L'exemple perfecte d'això és el propi fenòmen de
la fira de móbils. Mentre la premsa parla de tots els diners que la
fira ens donarà, els beneficis reals estàn destinats per a ells i la
resta són llocs de treball mal remunerats i cada cop amb pitjors
condicions, que duren cinc dies i desprès ens deixen un altre cop a la
cua de l'atur. La movilitat és la flexibilització al treball, tant per a
que ens forcin a movilitzar-nos cap a treballs de merda, com per a que
puguin fer-nos fora quan més els hi convingui. És el mobbing i els
desnonaments que patim quotidianement, per a que els bancs puguin
apropiar-se de les nostres cases i encara continuar cobrant els deutes.
Són els plans urbanístics que ens imposen per “renovar” el nostre barri,
fent fora els veïns, substituïnt-los per turistes i modernos adinerats.
No és una movilitat humana, ja que quan les persones han d'immigrar per
motius de subsistència, es troben amb fronteres cada cop més
militaritzades i una opinió pública—fabricada per la premsa—cada cop més
xenòfoba. Aquesta movilitat és la victòria del Capital per sobre de les
nostres vides.<br>
<br>Durant tot el mes de febrer, els treballadors i les treballadores de
metro i bus van estar demanant la solidaritat per recolzar una vaga de
transport contra l' incompliment del conveni que tenien signant amb TMB,
contra les retallades de linies i contra la pujada abusiva del preus de
transport. Aquesta lluita es dona en un context generalitzat de
precarietzació i empitjorament laboral, retallades constants i una
pobressa en aument. Mitjançant la pressió tant mediàtica com
institucional i gracies a la tasca ja reiterada dels maleïts sindicats
pactistes, una part dels treballadors van acabar traïnt a l'unitat que
tenien— les plantilles de metro i bus—i al compromis amb els usuaris i
tota la gent solidària. Van regalar una victòria a Trias, als directius
de TMB i a totes les forçes que estan impulsant la precarització que ens
perjudica. La vaga i tota la esperança de lluita la vam perdre abans
fins i tot de començar. <br>
<br>De molts sindicats ja sabem quin peu calcen, però que la majoria
dels treballadors s'hagin venut tan ràpidement i per tan poca cosa és
una traició en si mateix a les possibilitats que moltes tenim de plantar
cara a aquest sistema. Els traidors no només són interesats i
insolidaris, sino que són poc intel·ligents. Han perdut molta
credibilitat i recolzament. Quan TMB torni a apretar-lis—cosa que segur
succeirà—a qui esperaran trobar-se al seu costat? Tots sabem que a
partir de la Reforma Laboral, els convenis pasaràn a ser paper mullat...
L'única manera de mantenir o millorar les condicions laborals serà a
travès de pressió social i la lluita al carrer.<br>
<br>Aquests treballadors són la vergonya de Barcelona. Però que ens
podem esperar de la seva actitud quan la carència de solidaritat i
suport mutu s'ha normalitzat des de fa molts anys gràcies a les forçes
econòmiques, mediàtiques i polítiques i al nostre aïllament i apatia? La
democràcia ha aconseguit allò que la dictadura mai va assolir. Avui dia
el capitalisme és més fort que abans i nosaltres no tenim mitjans per
defensar-nos. <br>
<br><br>El futur només conté una lliçó important: o mirem pel nostre cul
i ens rendim a la mínima o ens juntem per recuperar la solidaritat i
lluitem i ataquem fins al final!</div> </div></body>
</html>