<div dir="ltr"><br><span style="color:rgb(75,102,110);font-size:30px;letter-spacing:-1px;line-height:33px;font-family:Georgia,'Times New Roman',Times,serif">El dret a l''escrache' i els seus crítics</span><br>
<div class="gmail_quote"><div dir="ltr"><div style="line-height:16px;zoom:1;font-size:13px;font-family:Georgia,'Times New Roman',Times,serif;margin:0px 0px 20px;padding:0px"><div style="margin:0px;padding:0px;zoom:1">
<div style="margin:0px 0px 10px;padding:0px;font-size:17px;color:rgb(102,102,102);line-height:22px">
</div><div style="margin:0px 0px 10px;padding:0px;font-size:12px;color:rgb(102,102,102)"><address style="font-style:inherit;display:inline"><small style="display:inline;font-size:12px"><span style="display:inline">GERARDO PISARELLO I JAUME ASENS</span></small> </address><p style="margin:0px;padding:0px;display:inline;color:rgb(153,153,153)">
<span style="display:inline;color:rgb(102,102,102)"></span>| Actualitzada el <small style="display:inline;font-size:12px"><abbr title="" style="border:0px;display:inline">02/04/2013</abbr> <abbr title="" style="border:0px;display:inline">00:00</abbr></small></p>
</div></div></div><div style="line-height:16px;zoom:1;font-size:13px;font-family:Georgia,'Times New Roman',Times,serif;margin:0px;padding:0px"><div style="margin:0px;padding:0px;zoom:1">
<div style="margin:0px;padding:0px;float:left;width:483.6875px"><div style="padding:0px;overflow:hidden;float:right;display:inline"><p style="margin:0px;padding:0px"><img src="http://images.ara.cat/premium/opinio/ETA-PAH-Constitucional-PP-LONU_ARAIMA20130402_0043_10.jpg" width="399" height="224" alt=" El dret a l''escrache' i els seus crítics" style="border:0px;display:block;margin:0px auto;background-image:url(http://static1.ara.cat/static/ARACat/images/ajax-loader.gif);background-color:rgb(51,51,51);font-family:Arial,Helvetica,sans-serif;text-align:center;background-repeat:no-repeat no-repeat"><span style="caption-side:bottom;font-size:12px;line-height:15px;font-family:Arial,Helvetica,sans-serif;color:rgb(153,153,153);display:block!important;background-image:url(http://static2.ara.cat/static/ARACat/images/bg-strap_75.png)!important;background-color:transparent!important;background-repeat:repeat repeat!important"><span style="display:block;padding:5px"><em style="font-style:inherit">El dret a l''escrache' i els seus crítics</em> <small style="font-size:12px;color:rgb(102,102,102);text-transform:uppercase">ORIOL CAMPUZANO</small></span></span><a href="http://images.ara.cat/premium/opinio/ETA-PAH-Constitucional-PP-LONU_ARAIMA20130402_0043_3.jpg" title=" El dret a l''escrache' i els seus crítics " style="overflow:hidden;width:71px;background-color:rgb(0,0,0);text-decoration:none;border:1px solid rgb(255,255,255);min-height:23px;outline:none;background-repeat:no-repeat no-repeat" target="_blank"></a></p>
</div><div style="margin:0px 0px 25px;padding:0px"><p style="margin:0px 0px 25px;padding:0px;font-size:15px;color:rgb(82,82,82);line-height:21px">L'intent de diferents càrrecs del Partit Popular de criminalitzar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha resultat un despropòsit. Tant les comparacions amb ETA com amb el nazisme han generat un rebuig ampli, fins i tot entre sectors conservadors. El debat sobre l'<i>escrache</i> , però, no s'ha tancat. Moltes veus insisteixen que es tracta d'una pràctica inadmissible de coacció i violència sobre càrrecs electes. Que si es permetés, obriria la porta a pràctiques arbitràries en altres casos menys justificats.</p>
<p style="margin:0px 0px 25px;padding:0px;font-size:15px;color:rgb(82,82,82);line-height:21px">La qüestió, però, és que la campanya d'<i> escraches</i> organitzada per la PAH no és una campanya qualsevol. En primer lloc, per les raons específiques que hi ha al darrere. A diferència de l'Argentina, és veritat, aquí no es pot parlar d'un "genocidi". Però sí d'una vulneració sistemàtica de drets. És a dir, d'una situació que no perjudica un grup de persones, sinó milers de famílies, moltes amb infants. I que sovint s'ha traduït en situacions vexatòries que han conduït al suïcidi. Fins i tot l'ONU i el Tribunal de Luxemburg han assenyalat la il·legalitat estructural d'aquests fets. No estem, doncs, davant del caprici aïllat de qui demana la protecció dels seus privilegis. Es tracta d'una situació legalment constatada de vulneració generalitzada i persistent de drets humans.</p>
<p style="margin:0px 0px 25px;padding:0px;font-size:15px;color:rgb(82,82,82);line-height:21px">D'altra banda, el judici sobre l'<i> escrache</i> no pot obviar la persistent inacció i manca de respostes adients dels principals poders de l'Estat. Del govern, del Parlament i del mateix Tribunal Constitucional. Els diputats i senadors, inclosos els del PP, no són aliens a aquesta realitat. Són els que han produït les regles del joc que la fan possible. I els que la mantenen. Tanmateix, amb prou feines responen per aquestes violacions a títol individual. Emparats en la disciplina de partit, viuen en un confortable anonimat decisori. La immensa majoria de la població no coneix els seus noms ni com voten. Les protestes ciutadanes no els afecten en termes personals. A diferència del que passa en altres països, els seus mandats ni tan sols poden ser revocats per la ciutadania.</p>
<p style="margin:0px 0px 25px;padding:0px;font-size:15px;color:rgb(82,82,82);line-height:21px">La gravetat de la vulneració de drets en joc i la manca de mecanismes de control social dels càrrecs electes obliga aquests últims a suportar un escrutini crític més sever que la resta de les persones. Fins i tot fora del Parlament. Això no vol dir que l'<i>escrache</i> no estigui subjecte a límits. La violència física, la intimidació greu i l'insult personal són formes de protesta que no compten amb cobertura legal. Però ni els poders públics poden invocar coacció i violència cada vegada que se'ls incomodi, ni tota protesta il·legal mereix el mateix retret penal. L'ONU i el Tribunal Europeu de Drets Humans ho han dit repetidament. La llibertat d'expressió i de manifestació no es limita a protegir la crítica educada o la que no molesta. Tutela sobretot la protesta que pot "ofendre, resultar ingrata o pertorbar". Enviar correus electrònics a un diputat, tocar el timbre de casa seva per lliurar-li una carta o cridar-li consignes feridores, però amb finalitats polítiques, pot causar molèsties. Però forma part de les càrregues que ha d'acceptar en un règim que es pretengui democràtic. Sobretot, com es deia abans, quan <i>a</i> ) hi ha una vulneració sistemàtica de drets; <i>b</i> ) els poders públics no han fet el màxim d'esforços, i <i>c</i> ) els que protesten són col·lectius vulnerables que no tenen força per contrarestar el constant assetjament institucional exercit per altres actors privats com bancs i grans promotors. Que l'<i> escrache</i> pugui estar justificat, certament, no vol dir que no hagi de respectar l'existència de drets aliens. Però fins i tot si no ho fa, això no autoritza, jurídicament, a descarregar sobre ell qualsevol sanció penal. Menys encara a identificar-lo amb actes de terrorisme. Hi ha actuacions violentes i coactives que poden ser una falta, però no un delicte. O que poden ser delictes, però delictes lleus o amb atenuants.</p>
<p style="margin:0px 0px 25px;padding:0px;font-size:15px;color:rgb(82,82,82);line-height:21px">El dret a l'<i> escrache</i> , en definitiva, és una variant de la llibertat de crítica. I en un cas especialment greu com el de les víctimes de l'estafa hipotecària, pot trobar una justificació especial. També pot, evidentment, envair altres drets. Però això no torna admissible ni la seva demonització preventiva ni la seva criminalització indiscriminada. Les respostes d'aquest tipus, en realitat, són més perilloses que el mateix <i>escrache</i> , ja que comporten un ús arbitrari no de qualsevol poder, sinó del poder repressiu de l'Estat. Malgrat el seu drama, les famílies desnonades i endeutades han exhibit una paciència i una contenció notables. Si quan aixequen la veu per exigir compromisos concrets són acusats de nazis i de filoetarres, fins i tot els votants del Partit Popular haurien de preocupar-se.</p>
<span class="HOEnZb"><font color="#888888">
</font></span></div></div></div></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><div><br></div>-- <br>"Els nostres caps mai baixaran bastant com per menjar-nos la seua merda"<br>
John Berger
</font></span></div>
</div><br><br clear="all"><div><br></div>-- <br>"Els nostres caps mai baixaran bastant com per menjar-nos la seua merda"<br>
John Berger
</div>