<html><body><div style="color:#000; background-color:#fff; font-family:arial, helvetica, sans-serif;font-size:10pt"><div>"Conte de primavera" d'Éric Rohmer (1990)</div><div><br></div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: arial,helvetica,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">La primavera és un temps inestable, ara fred, ara calor, ara vent, ara verds...i els personatges d'aquesta peli van i venen, ara aquí ara allí, semblen clars, però tenen un fons per descobrir. Són lliures i dependents, cercan la veritat i se n'amaguen; menteixen, de vegades. Tenen la vida en forma d'aventures al davant, però no s'hi deixen anar o sí, però no del tot. La filosofia vol entendre, però la realitat es mou més ràpida que l'ull. La raó diu coses interessants, útils, serveix,però mai del tot, perquè els sentiments i les emocions nostres, però desconegudes, ens sorprenen.</div><div style="color: rgb(0, 0,
0); font-size: 13.3333px; font-family: arial,helvetica,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">Una peli pels devots de Rousseau, una peli d'esgrima entre la filosofia i les raons del cor.</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: arial,helvetica,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">Ens veiem a la sala Anna Maria Janer de La Pobla de Segur.</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: arial,helvetica,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">Enric<br></div></div></body></html>