<div dir="ltr"><div class="gmail_quote"><div dir="ltr"><div><div class="gmail_quote"><div dir="ltr"><div><div class="gmail_quote"><div class="gmail_quote"><div><div dir="ltr"><p style="margin-bottom:0cm"><b></b></p>
<p style="margin-bottom:0cm"><b>15M: quan el poder celebra que continua
dominant-nos</b></p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p><p style="margin-bottom:0cm"><b>Jordi Martí Font<br></b></p>
<p style="margin-bottom:0cm"><br>
</p>
<p style="margin-bottom:0cm">65 anys després del 15 de maig de
1948, quan prop de 750.000 palestins i palestines van començar el
seu èxode, expulsats del seu lloc en el món, els amos ho han volgut
celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots els amos: els qui
ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui
ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui
ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i
ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les quer envien
robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm... És així
que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de
la “destrucció” del poble palestí. Alhora que commemoren la
“naqba”, però, se'n foten del nostre propi 15M, del de fa dos
anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i
espais públics d'aquest país i d'altres fartes de lladres i
xoriços, d'amos i d'ames. Era només el començament d'un dels
moviments populars més importants i transcendents d'aquest tros de
segle XXI que fins ara hem transitat, bàsic per entendre l'actual
cicle de lluites socials als Països Catalans o almenys entendre'n
les seves actuals formes, i és per això que la celebració dels
amos té alhora una important quantitat d'ironia i fins i tot de
cinisme en dir-nos a la cara amb un ampli somriure que ells continuen
manant.</p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">A nivell internacional, un dels actes
de celebració més destacats tenia lloc el mateix dia 15 a Ondarroa,
on un mur humà de desobedients feia 118 hores que impedia que una
banda d'uniformats vestits per a fer mal detinguessin Urtza Alkorta,
una jove condemnada a cinc anys de presó acusada de col·laboració
amb banda armada i que es va autoinculpar d'aquest delicte després
de ser torturada durant la seva detenció. Els ertzaintzas han fet
fora primer pacíficament i després amb cops de porra i violència
la gent que pacíficament practicava la desobediència civil i posava
el seu cos entre la presó i Urtza, que ha acabat tancada. <br></p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">A nivell dels Països Catalans, però,
la celebració havia començat molt abans perquè, com ja és ben
sabut, ens agrada celebrar les ocasions que s'ho valen tant com
podem. Per això, els actes van arrancar a a Burjassot, amb dos dies
d'activitats “festives” de categoria. Primer, el 13 de maig, una
colla d'illetrats embrutava amb pintura blava l'estàtua dedicada a
Vicent Andrés Estellés i, l'endemà, el 14, una altra colla -o
potser no era “una altra”- irrompia violentament en un acte
públic de record al més gran poeta valencià i català del segle XX
per rebentar-lo. Eren membres d'España 2000 i del Grup d'Acció
Valencianista i demostraven amb aquesta unitat d'acció que
blaverisme és espanyolisme amb un lleuger toc blavós. De fet, eren
només actes previs a la traca final, que havia de tenir lloc a la
valenciana capital, a les Corts Valencianes, que el mateix dia 15
prohibien l'ús del nom del país que diuen representar, el País
Valencià, i on un peça del PP comparava el projecte dels Països
Catalans amb l'Alemanya nazi. Bravo!, i és que quan ens hi posem...
ens hi posem.</p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">Però no només de símbols, poesia i
paraules viu la bèstia i menys encara les ames i els amos de la
bèstia. Per això, a quarts de set del matí del mateix 15, s'afegia
a la commemoració Xavier Trias, alcalde barceloní de CyU, que feia
desallotjar l'edifici municipal reobert feia uns dies al barri de la
Ribera per A las Barrikadas per tal de commemorar el 15M de fa dos
anys i acollir-hi famílies desnonades alhora que s'hi projectava un
centre social. A Salt també s'afegien a la festa, i de nit i
d'amagat, operaris del Servei d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de
Ter tallaven l'aigua als habitants de l'edifici ocupat a la localitat
per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Quan els habitants del
bloc intentaven recuperar el servei d'aigua, mossos sense
identificació els feien fora i deixaven clar que fer front a ”la
Caixa” en aquest país està perseguit i penat. <br></p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">L'Audiencia Nacional de Madrid no es
quedava enrere i el mateix 15M el jutge Santiago Pedraz enviava els
Mossos d'Esquadra a escorcollar l'Ateneu Llibertari de Sabadell, seu
de la CNT local i lloc on es reunia l'assemblea del 15M. En aquest
cas, el secret de sumari feia complicat saber de què s'acusava
l'entitat o les persones detingudes a diversos llocs del Bages,
Gràcia... El que quedava clar era que cap dels que no quadraven amb
els projectes dels amos es quedaria sense la seva “festa”.</p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">Però posats a ser matiners, els que
més ho havien estat eren un cop més els mossos, que un cop més
treballant per als amos i la seva especial celebració, eren enviats
per un jutge de Cerdanyola del Vallès a rebentar un projecte
agrícola d'autogestió de referència, Can Piella. Els de la porra
s'hi presentaven amb vint furgonetes, excavadores, grues i
aplanadores per fer fora la gent que des de feia temps hi estava
construint un projecte agroecològic alternatiu però sobretot
possible i real. La masia és propietat dels vampirs del Grup
Alcaraz, uns amos que escortats pels Mossos visitaven la masia per
primer cop a la seva vida mentre fins a cinc persones eren detingudes
per mostrar la seva solidaritat.</p><p style="margin-bottom:0cm"><br></p>
<p style="margin-bottom:0cm">Tal com es pot veure, un ampli programa
d'actes i celebracions que esperem que s'acabi ja però que alhora
deixa clar que no importa la xapa que porti cadascú de nosaltres
perquè per als amos tots som objectiu, el seu objectiu de guerra.
Tenen tan clares les pràctiques i les teories de la unitat popular,
de la confluència de moviments, de la infectació o com vulgueu
dir-li que quan s'hi posen, s'hi posen i van per totes. Potser
n'haurem d'aprendre una mica i preparar-los un 15M del 2014 que, tal
com deia V, “no oblidaran mai”. O això o esperar que els actes
que programin per a l'any que ve ens agafin confessades. I
confessats.</p><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><span><font color="#888888"><span><font color="#888888">
</font></span></font></span></font></span></div></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><span><font color="#888888"><span><font color="#888888">
</font></span></font></span></font></span></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><span><font color="#888888"><span><font color="#888888">
<p></p>
-- <br>
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup "Acampada Terres de l'Ebre 15M" de Google Grups.<br>
Per donar-vos de baixa d'aquest grup i deixar de rebre els missatges, envieu un correu electrònic a <a href="mailto:acampadattee15m%2Bunsubscribe@googlegroups.com" target="_blank">acampadattee15m+unsubscribe@googlegroups.com</a>.<br>
Per veure més opcions, visiteu <a href="https://groups.google.com/groups/opt_out" target="_blank">https://groups.google.com/groups/opt_out</a>.<br>
<br>
<br>
</font></span></font></span></font></span></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><br></font></span></div></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888">
</font></span></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888"><br><br clear="all"><br>-- <br>"Els nostres caps mai baixaran bastant com per menjar-nos la seua merda"<br>
John Berger
</font></span></div></div>
</div><br><br clear="all"><br>-- <br>"Els nostres caps mai baixaran bastant com per menjar-nos la seua merda"<br>
John Berger
</div>