<html><body><div style="color:#000; background-color:#fff; font-family:arial, helvetica, sans-serif;font-size:10pt"><div>iniciem el cicle d'octubre posant el dit sobre la institució més important de la cultura, aquí i en Pernambuco, la família. Què hauria estat de nosaltres sense ella? Bé, no li preguntarem a Freud ni al meus pares, per si un cas.</div><div><br></div><div>Fernando León de Aranoa es va iniciar amb aquesta peli que fa un, com diríem, <span style="font-style: italic;">tour de force</span> al guió i transforma una peli en una narració que s'asembla a la paradoxa del mentider. Si et dic que menteixo, estic mentint? Si et dic que és la teva família, no serà en realitat la meva? A vegades, passa, estàs a casa, però no ho sembla i, quan més ho sembla, no hi ets. Els núvols són aigua, però també pots imaginar que són altres coses. I què voleu que us digui, a vegades si poses prou imaginació i prou ganes, resulta
que és millor que no sigui realitat, que tan sols, feliçment, per una vegada, només ho sembli. <br></div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: arial,helvetica,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">Sincerament, vaig al cine perquè no és real, si no, de què.<br></div><div>enric<br></div><div><br></div></div></body></html>