<html><body><div style="color:#000; background-color:#fff; font-family:HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;font-size:10pt"><div>veurem una de Ken Loach, <span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;">Raining Stones</span></span>, (Lloviendo piedras) que no sé si també es podria titular Plou sobre mullat. La va fer quan la Tatcher ja no manava, ¿potser hauria d'haver dit governava?, al 1993 i les coses de tenir feina continuaven impossibles per als treballadors. Tot i això, aquesta no és una peli política. És la història senzilla i quotidiana d'un pare de família, catòlic, a l'atur, que ha de comprar un vestit de primera comunió. Recorda molt a <span style="font-style: italic;">Ladrón de bicicletas</span>, <span style="font-style: italic;">El verdugo</span> o <span style="font-style: italic;">El pisito</span> o alguna altra peli neorealista. És la història de com ensopeguen els
desitjos, les voluntats, les idees que ens fem sobre el que ens agradaria i el dur granit de la realitat. A més hi ha una cosa que cal saber, Ken Loach tenia als actors molt despistats perquè no coneixien de què anava la peli. Cada dia, uns minuts abans de rodar, els hi explicava les escenes i ells havien d'improvisar. L'acció actoral és , doncs, tan important com la direcció mateixa. Però,d'això, ja en parlarem demà. </div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: italic;">Ens veiem.</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: italic;">Enric<br></div></div></body></html>