<html><body><div style="color:#000; background-color:#fff; font-family:HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;font-size:10pt"><div>veurem la peli "Ikiru" (Vivir/Viure) del director Akira Kurosawa. Un film de 1952 en blanc i negre que té com a&nbsp; teló de fons la ciutat moderna, estrany al Japó, tan tradicional, però és que el director vol que veiem què va passar quan el Japó va trobar-se amb els Estats Units. <br></div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">La ciutat serà el decorat on el senyor Watanabe viu, primer, com un zombie ( viu, però està mort), per després, quan li diu un metge la veritat, "vosté té càncer", el señor&nbsp; Watanabe es transformarà en un heroi, un ésser humà que és conscient que s'ha de morir i, tot i així,&nbsp; vol viure
 de veritat, sentir què és viure amb l'alegria i el dolor. Un heroi perquè l'importa viure encara que la vida tingui un final massa proper, sempre per a tots, massa proper. Perquè un heroi no viu perquè viure tingui sentit, al contrari, viu per construir el seu sentit de la vida o aconsegueixi o no.</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">Després d'aquestes paraules filosòfiques ens cal una horeta i mitja de cine, ni que sigui per oblidar-les.</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">A la sala Anna Maria Janer de cap!</div><div style="color: rgb(0, 0, 0); font-size: 13.3333px; font-family: HelveticaNeue,Helvetica Neue,Helvetica,Arial,Lucida
 Grande,sans-serif; background-color: transparent; font-style: normal;">enric<br></div></div></body></html>