<html><body><div style="color:#000; background-color:#fff; font-family:HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;font-size:10pt">veurem "Ikimona no kiroku" que també vol dir "Crónica de un ser vivo" o "Crònica d'un ésser viu" del director Akira Kurosawa. Amb aquesta peli del 1955 donem per finalitzat el cicle dedicat als clàssics orientals. Una pena.<br style=""> Quan Kurosawa va fer aquest film feia deu anys que els nordamericans havien llençat les dues bombes nuclears sobre Nagashaki i Hiroshima. La peli es va veure al Japó com una història antibelicista i antinuclear. Recordareu, els grans, com feia de por als anys 60 la possibilitat de què els humans ens autodestruíssim. Quan jo la vaig veure, molt temps després, em va semblar una peli contra la societat capitalista i, ara, després de Fukushima, al Japó torna a tenir tota la força antinuclear que va tenir a la seva estrena. No és, escolta
Xavi, de les més bones de Kurosawa, però impacta molt el desig de fugir de Japó del personatge principal enfrontat a la clara percepció que tenim avui de què no hi ha lloc on amagar-se.<br>Ens veiem,<br>enric<br style="" class=""><div style="" class="" id="yiv3149178465"><div style="" class=""><div class="" style="color:#000;background-color:#fff;font-family:HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;font-size:10pt;"><div style="" class=""></div></div></div></div></div></body></html>