[Indignats-pallars] passem de la indignació a la autoorganització
Ariadna Serra
misea_a a hotmail.com
div jun 3 19:59:56 CEST 2011
Date: Mon, 30 May 2011 15:01:31 +0200
From: enric a podem.cat
To: publicaciocrisi a llistes.moviments.net
Subject: Autoorganitzem-nos // Autoorganicémonos // Self organize us
Cuerpo del mensaje
CAT -> Comparteixo algunes idees per passar de la indignació a la
consolidació d'aquesta revolta social.
Si vols, fes-ne difusió, imprimeix el PDF per difondre a les places,
tradueix a d'altres llengües...
CAST -> Comparto
algunas ideas para
pasar de la indignación a la consolidación de esta revuelta social.
Si quieres haz difusión, imprime el PDF para difundir en las plazas,
traduce a otras lenguas...
ENG
-> I
share some
ideas to
go
from
outrage
to
the consolidation of
the
social
revolt.
For the moment only in Catalan and spanish, other versions
are pending, If you
want translate
into other languages
...
------------------------------------
CAT
Autoorganitzem-nos!
Algunes
idees per passar de la indignació a la consolidació d'aquesta
revolta social.
Fruit
de la indignació davant d'un sistema capitalista que està esgotat,
corrupte, trencat
Un
poder executiu que està controlat per la banca i els grans poders
econòmics
Un
poder legislatiu, format per elits polítiques que no ens
representen.
Un
poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos polítics i
personals.
Uns
drets socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats
repetidament pels propis representants polítics.
Una
crisis ecològica i energètica cada vegada més greu i devastadora,
Davant
de tot això i sobretot en els darrers 3 anys en els quals
oficialment hem estat en crisi, s'ha anat cuinant a foc lent la
indignació popular, fins ara en moments d'agregació puntuals e
inestables, en petits col·lectius, en xarxes d'amics, en persones
individuals que se sentien soles...
Però
arriba el 15-M, es genera una flama, s'aviva i s'estén arreu!!
Aquest
és un moviment que no té representants ni demandes concretes, és
un moviment divers que és molt i molt difícil encasellar en un
manifest de mínims.
Es
un
moviment ric que té mil i una idees, infinites propostes.
Un
moviment ambiciós que no es conforma amb poc, ho vol tot!
Ara
som milers de persones diàriament a plaça Catalunya, i desenes i
desenes de milers en infinitat de places de pobles i ciutats d'aquí
Catalunya, d'Espanya i del món.
Portem
dues setmanes i ens estem organitzant, i això és el més important.
Si
el
divendres ens van intentar treure de la plaça, si es van emportar
tot el material amb que ens organitzaven, si divendres van intentar
reventar la feina d'11 dies i nits, és perquè coneixen el potencial
que tenim i els fem por.
Hi
hagut més participació aquestes dues setmanes als carrers que en 4
anys d'un període electoral!! Ells ho saben, saben que tenim més
legitimitat social i això els descol·loca.
Un
dels lemes més unitaris d'aquests dies, és el “No ens
representen” Són 3 paraules que protagonitzen la factura profunda
entre l'antiga forma de fer política i la nova que està arribant
aquests dies a la seva majoria d'edat,
Aquest
“no ens representen” significa que no podem ser només un
moviment de denúncia perquè sabem que els polítics no tenen ni
capacitat ni voluntat per liderar el canvi radical que la societat
necessita, i així ens ho han demostrat.
Es
important que ens seguim mobilitzant i impedint que els de dalt
executin les noves accions contra la gent que han planificat com les
retallades socials a la salut i l'educació,
També
és oportú que senyalem les grans mancances del sistema “democràtic”
actual. Tot això ens ajuda a aglutinar esforços, a sumar gent a
guanyar més i més legitimitat social.
Però
per poder transformar realment, per no acabar esgotant-nos davant del
mur de la immobilitat política, és molt important que siguem també
un moviment que estengui una nova sobirania política, que arribi
fins i tot, perquè no, a iniciar un procés constituent. Per avançar
en aquest procés ens caldrà una gran fermesa organitzativa, una
gran capacitat per dinamitzar la participació de tota aquella part
de la població que es sentí afi al marc d'actuació que tenim, i a
la nostra manera de fer. No és gens fàcil, però si no aprofitem
aquesta oportunitat, quan ho farem?
Cal
que convertim aquesta autoorganització en accions concretes, accions
que empoderin, accions que ensenyin que en aquesta nova
manera de fer política, és el poble qui ha de determinar de manera
participativa i mitjançat tot el consens que sigui possible, quines
són les decisions que es prenen i com s'apliquen.
L'espai
d'acumulació de forces, les places han de ser també el punt de
connexió amb la mobilització, el referent simbólic i motivacional,
el punt d'informació per a totes les generacions, i sobretot l'espai
de pràctica completa del model organitzatiu, on aprenem les maneres
de funcionar que ens ajudaran a crèixer.
Per
això, hem de mantenir la presència permanent a les places, almenys
fins que la nostra capacitat organitzativa estigui consolidada.
Aquesta estratègia és fonamental.
I
també de manera prioritaria, necessitem exemples concrets de com
podem decidir i aplicar aquestes decisions, exemples d'èxit que
estenguin la nostra manera de fer a tota la societat,.
Exemples
de com practicar una democràcia real en tots els àmbits que ens
afecten, deixant d'acceptar representants i aplicant directament els
nostres propis posicionaments i decisions.
Aquests
són alguns exemples que podríem portar a la pràctica:
*
Si creiem que les hipoteques són injustes, i que a ningú se l'ha de
posar al carrer per no poder pagar, podem declarar la fi dels
desnonaments d'habitatges i una moratòria en el pagament
d'hipoteques. A partir d'aquí hauríem de controlar que es
compleixin aquestes decisions, amb això podem avisar a aquells bancs
que desobeeixin la declaració popular, que farem una crida a tothom
a treure els seus estalvis d'aquell banc.
*
Si pensem que els governs vulneren els nostres drets, podem fer
complir els drets socials bàsics. Per exemple en el cas de la
premissa habitatge digne per tothom podem complir-ho realitzant una
crida als propietaris que cedeixin pisos i cases; aplicant una
autoreducció dels lloguers (en la línia del punt anterior); i
dedicant una carpa a les places alliberades a posar en contacte a
persones que ofereixen i demanen ofertes realment justes d'habitatge.
* Si veiem injustos els beneficis que obtenen les grans empreses. Podem
respondre a qualsevol acomiadament en una empresa que tingui beneficis,
amb una ocupació indefinida de la seva seu, fins que hi hagi una
readmissió.
En
conclusió, si partim de la premissa de que els polítics no ens
representen, hem d'aprendre a decidir nosaltres mateixos com a poble
autoorganitzat, sobre tot allò que ens afecta. Es a dir, hem
d'assumir les competències del poder legislatiu i del poder executiu
sobre les nostres vides, sobre el nostre present i sobre el nostre
futur.
Com
a persones individuals, com éssers lliures, tenim en el consum
compromès i en la desobediència civil en totes les facetes de la
nostra vida, dues eines fonamentals d'acció política; com a poble
organitzat de forma massiva tenim la responsabilitat de fer que el
món en el que vivim i en que actuem, arribi a ser com nosaltres
vulguem que sigui, i l'element clau de tot això és construir una
veritable democràcia directa i deliberativa, amb un sistema de presa
de decisions a l'alçada dels nostres valors.
Ningú
ens representa, ningú ho farà per nosaltres. Tenim el dret a
decidir. I ara que sabem que som moltíssimes i que ens sabem
organitzar, tenim la responsabilitat de fer-ho.
Transformem la indignació en autoorganització política per
assegurar l'èxit d'aquesta gran revolta social.
Enric
Duran, Barcelona, 30/05/2011
-------------------------------------------------------------
CAST
¡Autoorganicémonos!
Algunas
ideas para pasar de la indignación a la consolidación de esta
revuelta social.
Fruto de la indignación ante un sistema
capitalista que está agotado, corrupto, roto
Un poder ejecutivo
que está controlado por la banca y los grandes poderes económicos
Un
poder legislativo, formado por élites políticas que no nos
representan.
Un poder judicial igualmente corrupto, movido por
intereses políticos y personales.
Unos derechos sociales
desballestados totalmente, los derechos civiles vulnerados
repetidamente por los propios dirigentes políticos.
Una crisis
ecológica y energética cada vez más grave y devastadora
Ante
todo esto y sobre todo en los últimos 3 años en los que
oficialmente hemos estado en crisis, se ha ido cocinando a fuego
lento la indignación popular, hasta ahora en momentos de agregación
puntuales e inestables, en pequeños colectivos, en redes de amigos,
en personas individuales que se sentían solas ...
¡Pero
llega el 15-M, se genera una llama, se aviva y se extiende por todas
partes!
Este es un movimiento que no tiene representantes ni
demandas concretas, es un movimiento diverso que es muy difícil
encasillar en un manifiesto de mínimos.
Es un movimiento rico que
tiene mil y una ideas, infinitas propuestas.
Un movimiento
ambicioso que no se conforma con poco, lo quiere todo!
Ahora
somos miles de personas diariamente a Plaza Catalunya, y decenas y
decenas de miles en infinidad de plazas de pueblos y ciudades de aquí
en Catalunya, de España y del mundo.
Llevamos dos semanas y nos
estamos organizando, y eso es lo más importante.
Si el viernes
nos intentaron sacar de la plaza, si se llevaron todo el material con
que nos organizaban, si el viernes intentaron reventar el trabajo de
11 días y noches, es porque conocen el potencial que tenemos y les
damos miedo.
Ha habido más participación estas dos semanas en
las calles que en 4 años de un periodo electoral! Ellos lo saben,
saben que tenemos más legitimidad social y eso les descoloca.
Uno
de los lemas más unitarios de estos días, es el "No nos
representan" Son 3 palabras que protagonizan la factura profunda
entre la antigua forma de hacer política y la nueva que está
llegando estos días a su mayoría de edad,
Este "no nos
representan" significa que no podemos ser sólo un movimiento de
denuncia porque sabemos que los políticos no tienen ni capacidad ni
voluntad para liderar el cambio radical que la sociedad necesita, y
así nos lo han demostrado.
Es importante que nos sigamos
movilizando e impidiendo que los de arriba ejecuten las nuevas
acciones contra la gente que han planificado como los recortes
sociales en la salud y la educación,
También es oportuno que
señalamos las grandes carencias del sistema "democrático"
actual. Todo esto nos ayuda a aglutinar esfuerzos, a sumar gente a
ganar más y más legitimidad social.
Pero para poder transformar
realmente, para no acabar agotándonos ante el muro de la inmobilidad
política, es muy importante que seamos también un movimiento que
extienda una nueva soberanía política, que llegue incluso, porque
no, a iniciar un proceso constituyente. Para avanzar en este proceso
necesitaremos una gran firmeza organizativa, una gran capacidad para
dinamizar la participación de toda aquella parte de la población
que se está sintiendo afín al marco de actuación que llevamos, y a
nuestra manera de hacer. No es nada fácil, pero si no aprovechamos
esta oportunidad, cuando lo haremos?
Es necesario que
convirtamos esta autoorganización en acciones concretas, acciones
que empoderen, acciones que enseñen que en esta nueva manera de
hacer política, es el pueblo quien debe determinar de manera
participativa y mediante todo el consenso que sea posible, cuáles
son las decisiones que se toman y cómo se aplican.
El espacio
de acumulación de fuerzas, las plazas deben ser también el punto de
conexión con la movilización, el referente simbólico y
motivacional, el punto de información para todas las generaciones, y
sobre todo el espacio de práctica completa del modelo organizativo,
donde aprendemos las maneras de funcionar que nos ayudarán a
crecer.
Por ello, debemos mantener la presencia permanente en las
plazas, al menos hasta que nuestra capacidad organizativa esté
consolidada. Esta estrategia es fundamental.
Y también de
forma prioritaria, necesitamos ejemplos concretos de cómo podemos
decidir y aplicar estas decisiones, ejemplos de éxito que extiendan
nuestra manera de hacer a toda la sociedad,.
Ejemplos de cómo
practicar una democracia real en todos los ámbitos que nos afectan,
dejando de aceptar representantes y aplicación directa de nuestros
propios posicionamientos y decisiones.
Estos son algunos
ejemplos que podríamos llevar a la práctica:
* Si creemos que
las hipotecas son injustas, y que a nadie se le tiene que poner en la
calle por no poder pagar, podemos declarar el fin de los desahucios
de viviendas y una moratoria en el pago de hipotecas. A partir de
aquí deberíamos asegurar que se cumplan estas decisiones. Para ello
podríamos avisar a aquellos bancos que desobedezcan la declaración
popular, que haremos un llamamiento a todos a sacar sus ahorros de
ese Banco.
* Si pensamos que los gobiernos vulneran nuestros
derechos, podemos hacer cumplir los derechos sociales básicos. Por
ejemplo en el caso de la premisa vivienda digna para todos podemos
cumplirlo realizando un llamamiento a los propietarios que cedan
pisos y casas; aplicando una autoreducción los alquileres (en la
línea del punto anterior), y dedicando una carpa en las plazas
liberadas a poner en contacto a personas que ofrecen y piden ofertas
realmente justas de vivienda.
* Si no estamos de acuerdo en
cómo se gestionan los impuestos de la ciudadanía, podemos hacer un
boicot al pago de impuestos del antiguo estado y gestionar
colectivamente los presupuestos de manera participativa desde las
asambleas populares.
*Si vemos injustos los beneficios que
obtienen las grandes empresas, podemos responder a cualquier despido
en una empresa que tenga beneficios, con una ocupación indefinida de
su sede, hasta que haya una readmisión.
En conclusión, si
partimos de la premisa de que los políticos no nos representan,
hemos de aprender a decidir nosotros mismos como pueblo
autoorganitzado, sobre todo aquello que nos afecta. Es decir, debemos
asumir las competencias del poder legislativo y del poder ejecutivo
sobre nuestras vidas, sobre nuestro presente y sobre nuestro
futuro.
Como personas individuales, como seres libres, tenemos
en el consumo comprometido y en la desobediencia civil en todas las
facetas de nuestra vida, dos herramientas fundamentales de acción
política; como pueblo organizado de forma masiva tenemos la
responsabilidad de hacer que el mundo en el que vivimos y en que
actuamos, llegue a ser como nosotros queramos que sea, y el elemento
clave de todo esto es construir una verdadera democracia directa y
deliberativa, con un sistema de toma de decisiones a la altura de
nuestros valores.
Nadie nos representa, nadie lo hará por
nosotros. Tenemos el derecho a decidir. Y ahora que sabemos que somos
muchísimos y que nos sabemos organizar, tenemos la responsabilidad
de hacerlo.
Convirtamos la indignación en autoorganización
política para asegurar el éxito de esta gran revuelta
social.
Enric Duran, Barcelona, 30/05/2011
_______________________________________________
Publicaciocrisi mailing list
Publicaciocrisi a llistes.moviments.net
https://llistes.moviments.net/listinfo/publicaciocrisi
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110603/3c240898/attachment-0001.htm>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: autoorganitzem-nos.pdf
Type: application/pdf
Size: 59052 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110603/3c240898/attachment-0002.pdf>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: autoorganicemonos.pdf
Type: application/pdf
Size: 53862 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110603/3c240898/attachment-0003.pdf>
-------------- part següent --------------
An embedded and charset-unspecified text was scrubbed...
Name: ATT00001
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110603/3c240898/attachment-0001.asc>
More information about the Acampada-pallars
mailing list