[Indignats-pallars] PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL 15-M, Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.

dis jun 11 11:01:41 CEST 2011

Cuerpo del mensaje

PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL
15-M

Reflexions per
una proposta
d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.

Després de més
de 3 setmanes de gran mobilització, la gran pregunta que remou
l'ambient arreu de les acampades i assemblees del moviment del 15-M
és i ara que?
Hi ha moltes
il·lusions i esperances dipositades en aquesta mobilització, però
es fa difícil arribar a una proposta consensuada amb prou força per
assegurar una continuïtat del moviment que estigui a l'alçada del
que s'ha demostrat fins ara.
Passen els dies i
aquesta esperada proposta es fa més urgent, ja que moltes persones
necessitem saber cap on caminem, i sobretot necessitem seguir creient
que el camí que vindrà serà cap endavant, que aquesta revolta
social, no recularà.
Per això és molt
important aprendre, assemblea per assemblea a prendre les millors
decisions, decisions que siguin inclusives, que siguin ilusionants,
que ens donguin credibilitat que ens ajudin a mirar cap endavant. 
Per aquest motiu
algunes individualitats que ens sentim plenament identificades amb el
moviment compartim un document sobre com entenem que ha de ser una
“Proposta d'estratègia política i d'acció pel moviment del 15-M”
incloent unes reflexions que ajuden a entendre les propostes, les
quals estan plantejades en un format de “guia per una estratègia
d'acció” perquè sigui d'utilitat per a cada assemblea que està
debatent sobre els mateixos temes en aquests moments. 
3 REFLEXIONS PREVIES PER GUIAR UNA
ESTRATÈGIA D'ACCIÓ
1. EQUILIBRI
PROPOSTES DE REFORMES AMB ACCIONS DE RUPTURA. No cal escollir, ho
podem fer tot i cada cosa té el seu temps.
Entenem
que per trobar aquest equilibri bàsic per la unitat del moviment,
cal construir una metodologia d'acció que inclogui les diferents
estratègies i les posi en un espai temps que faciliti que es
reforcin unes amb les altres en lloc de competir entre elles. 
Per
això proposem el següent:
Que es contemplin
les reivindicacions a les institucions polítiques que hagin sorgit de
les diverses assemblees populars, tot animant però no forçant a que
siguin les més consensuades possibles. Seria el que s'ha anomenat a
les acampades, el consens de mínims. 
En segon lloc
marcaríem un temps prudencial que donem als polítics per respondre
a les nostres demandes. Aquest és un punt important per no
desgastar-nos i alhora per donar força al nostre discurs. Doncs la
gent que sigui escèptica amb les reivindicacions als polítics
participarà més convençuda si aquestes demandes tenen un temps
límit de resposta, i per tant es veu que no estarem demanant el
mateix fins que ens cansem....
En paral·lel
treballaríem el consens social sobre aquestes reivindicacions, tot
estenent una consulta popular sobre cadascuna de les reivindicacions
per demostrar el gran nombre d'adhesions que legitimen aquestes
propostes.
A
través d'aquesta iniciativa d'unes reivindicacions amb una data
límit, més enllà del que personalment pensem cadascú, volem
generar una unió d'acció, entre les diverses tendències del
moviment, donant una oportunitat a les reivindicacions reformistes,
però també situant un límit que doni punt de sortida a les crides
d'acció més rupturistes amb el sistema actual.
Aquesta
idea no és nova, sinó que ja va ser la manera de definir
l'estratègia d'acció plantejada a la publicació “podem viure
sense capitalisme” fa 2 anys. (veure:
http://www.podem.cat/publi17m/crida-laccio-global-postcapitalista-titol-completar
)
En
cas que el poder no assumeixi aquestes reivindicacions abans de la
data assenyalada, i en virtut del suport popular que hauran obtingut
aquestes propostes, deixarem de reconèixer els polítics escollits a
les eleccions com a representants legítims del poble i per tant
iniciarem accions col·lectives de desobediència civil per poder
solucionar directament els problemes de la gent.
D'aquesta
manera estructurem una proposta basada en reivindicacions a les
institucions fins un determinat termini, i en ruptura sistèmica a
partir del mateix termini. 

DEFENSA DE LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOVIMENT. Tenim múltiples veus,
totes són nostres i ninguna ens representa a totes.  

La
pròpia idea de trobar un únic document de mínims que representi
totes les veus del moviment 15-M és capciosa, ja que inclou en el
seu sí, part d'allò que volem canviar. Semblaria que necessitem una
única veu, quan és el poder el que necessita tenir interlocutors
amb veus úniques.
Sí
que es veritat que a nivell intern d'un proces és útil arribar a un
consens de 4 idees perquè ens autoafirma en el sentiment d'unitat
del propi procés, però el que no és realista és pensar que pot
haver un procés verdaderament participatiu que permeti consensuar
els mateixos mínims a totes les assemblees en el moment actual
d'autoorganització, més tenint en compte que poden haver també
elements culturals diferenciadors. 
És
important a més, que cada assemblea realitzi el seu procés de
reflexió i arribi als seus propis consensos. Si es basen en un
document d'una altra població que sigui perquè així ho han
decidit, no perquè ninguna centralització prestablerta ho imposi. 
Per
això, metodològicament proposem que la nostra estratègia pública
tingui en compte que poden haver consensos diferents en territoris
diversos i en conseqüència, que el contingut de les consultes
populars que es realitzin en cada territori pot canviar d'un lloc a
l'altre. 
Això
no ha d'impedir als polítics, tenir capacitat per llegir els
diversos manifestos, cadascun amb els seus matisos. Quan ens posem a
reivindicar són el polítics els que s'han d'adaptar a la nostra
diversitat, no nosaltres al seu tancament de mires. 

ANEM AMB CURA PER RESPECTAR ELS DIFERENTS RITMES DE DEBAT I ACCIÓ. Anem
a poc a poc perquè anem molt lluny.  

Al
igual que els continguts de mínims, també els terminis per generar
un consens i pel moment de posar-se a actuar, han de poder
adaptar-se a cada realitat concreta. 
S'ha
de respectar que qualsevol assemblea pugui definir els moments més
adequats per culminar un debat i realitzar una acció. 
I
si
volem que hi hagi unitat de dates, argumentem-la. Molt probablement
les assemblees es sumaran a unes dates comunes, així acostuma a
passar quan hi ha una crida, però és important que a tot arreu
tinguem clar que és una decisió lliure de cada assemblea popular i
que es pot decidir una altra cosa si s'arriba a una conclusió
diferent. 
Així
doncs, si l'assemblea vol coincidir amb d'altres assemblees té
l'opció de prioritzar el fet d'escollir unes dates coincidents amb
d'altres espais de decisió, si prefereix prioritzar que els seus
terminis vinguin marcats pel seu ritme intern de debat haurà
d'acceptar que els temps no siguin coincidents amb d'altres
assemblees. 

UN GUIÓ D'UNA
ESTRATÈGIA D'ACCIÓ 

Per
tot el que hem explicat, creiem que qualsevol pla de cara al futur,
sobretot quan estem parlant de demandes polítiques, té que incloure
una sèrie de preguntes a les que cal donar resposta com a part del
propi pla. 
Alhora
creiem que comptem amb 3 línies d'acció que són complementàries i
que no podem renunciar a cap d'elles, per tal que el moviment sigui
prou inclussiu de les diverses sensibilitats. 
 1.
DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.

  1.1
Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?
  1.2
Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin ser
assumides i legitimades per molta més gent?
  1.3
Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre a
aquestes reivindicacions?
  1.4
Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders
polítics no han fet cap acció en relació a aquestes reivindicacions.

  2.
DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE
  2.1
Quines decisions prenem com a assemblea del poble?
  2.2
Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser
assumides i legitimades per molta més gent.
  2.3
Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui
decidir una data d'inici, quina seria?
  2.4
En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions
populars que farem?

 3.
DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES
PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES 

       Quines iniciatives durem a terme.

       Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè
aquestes iniciatives puguin arribar a ser una realitat

UNA ESTRATÈGIA
D'ACCIÓ COM A PROPOSTA I COM EXEMPLE DE SEGUIMENT DEL GUIÓ
Creiem
que pot ser una bona eina pràctica donar una possible resposta a
aquestes preguntes, i alhora pot ser una proposta que ens ajudi a
aglutinar sensibilitats.
1.
DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.
1.1
Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?
Les
nostres reivindicacions seran les següents, en molts casos
coincidents amb debats que s'estan tenint a les assemblees populars. 
a.
Reconeixem de les places com a àgores dels pobles i barris, espais
de participació política assembleària. 
b.
Reforma de la llei electoral
c.
Final dels privilegis dels polítics
d.
Final dels privilegis del poder econòmic. Als bancs no se'ls
rescata. 
e.
Dret a un habitatge digne per sobre del dret al benefici econòmic de
la propietat
f.
Accés garantit i gratuït, als serveis públics (educació, salut,
transport)
g
Desmantellament de les centrals nuclears 

h.
Fi de la utilització de les forces policials pel manteniment de
l'ordre establert i en contra el poble 

Cadascuna
d'aquestes propostes es concretarà de manera participativa entre
totes les persones i assembles populars que es vulguin adherir a
aquest pla d'acció. 

1.2
Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin
ser assumides i legitimades per molta més gent?
Realitzarem
consultes populars que permetin que cada persona s'adhereixi a
cadascuna de les reivindicacions per separat. Les consultes es
desenvoluparan durant tot el mes de setembre del 2011, per fer-se
públic el seu resultat a principis d'octubre. 
1.3
Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre
a aquestes reivindicacions?
Els
hi donem fins el 5 de novembre. Remember, Remember november 5th
?
1.4
Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders
polítics no han fet cap acció en relació a aquestes
reivindicacions?
En
cas que no responguin en el període que hem decidit, deixarem de
reconèixer als representants polítics com a legítims del poble. En
conseqüència evitarem que segueixin suplantant la sobirania
popular mitjançant accions massives de desobediència civil i
iniciarem processos assemblearis de caràcter constituent, estesos a
la participació directa de tota la ciutadania. 
2.
DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE. 
2.1
Quines decisions prenem com a assemblea del poble?
a)
Recuperar les places dels pobles i ciutats com a espais de
participació política i punt de trobada. Que totes les places on hi
hagut acampades i assemblees del moviment del 15-M es converteixin en
àgores per aquestes funcions.
b)
Prou desnonaments. Ningun desnonament d'una primera residència. 
c)
Bloquejar qualsevol agressió dels polítics als drets socials, tals
com són les retallades plantejades a l'educació i salut pública. 
2.2
Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser
assumides i legitimades per molta més gent.
a)
Es legitima pel dret que tenim a la participació política per la
via directa. 
b)
Es legitima automàticament pel dret fonamental de l'habitatge que
està per sobre del dret a la propietat. Es pot afegir encara més
legitimitat a través d'una consulta social.
c)
Es legitima perquè els drets socials són uns mínims de benestar
aconseguits després de molts anys de lluita. Podem afegir encara més
legitimitat a través d'una consulta social. 

2.3
Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui
decidir una data d'inici, quina seria?
a)
Decisió que apliquem segons decidim en cada assemblea quan és el
moment adequat, per transformar les acampades en àgores.
b)
Decisió aplicable de manera immediata
c)
Decisió aplicable de manera immediata amb dies d'acció com el del
15 de juny al Parlament català.
2.4
En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions
populars que farem?
a)
En cas que el poder polític ens vulgui desallotjar de la plaça, la
recuperarem pel poble tant aviat com podem, com ja hem fet fins ara. 
b)
En cas que els bancs continuïn amb els intents de desallotjament de
persones que perdrien la seva primera residència, emprendrem
campanyes de perjudici per aquestes entitats. En concret organitzarem
la retirada dels diners d'aquella entitat bancaria que segueixi
insistint en desnonar una família del seu primer habitatge. 
c)
En cas que no puguem bloquejar la presa de decisions dels parlaments,
i que les institucions vulguin fer efectives les retallades, ens
comprometrem a trobar i aplicar vies de desobediència civil, com per
exemple organitzar-nos perquè ningú deixi de ser atès en un
hospital per raons econòmiques o de procedència. 
3.
DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES
PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES 
3.1
Quines iniciatives durem a terme?
Ens
autoorganitzarem pas a pas en tots els àmbits de la nostra vida que
sigui possible, per deixar de dependre de la banca, les grans
empreses capitalistes i de l'estat per viure. Moltes de les persones
que estem proposant aquest pla, ja participem en iniciatives d'aquest
tipus, tals com les Ecoxarxes i la Cooperativa Integral Catalana.

També estan sorgint noves propostes en aquesta línia del propi
moviment. Així és el cas de la cooperativa de crèdits sense interessos
que s'està construint

a l'àgora de plaça catalunya de Barcelona. 

3.2
Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè aquestes
iniciatives puguin arribar a ser una realitat? Això ho ha de
respondre cadascú. 

Si
vols participar a concretar, difondre o adherir-te en aquest pla
estratègic, envia'ns un correu a estrategiadaccio a podem.cat
i
especifica de quina manera estàs participant en el moviment (per
exemple; difonc per internet, participo en les assemblees del meu
poble o sóc membre de la comissió de treball sobre els continguts).
A
més de participar a títol individual podries ser d'ajuda extenent
aquestes reflexions i propostes 
a
la
teva comissió de treball i/o a la teva assemblea. 
En
cas que en l'assemblea pertinent no estigueu totalment d'acord amb
aquesta estratègia, us animem a fer-la servir de guió per
reelaborar-la i publicar la vostra propia estratègia d'acció, a
partir del guió que hem proposat.

_______________________________________________
CoopIntegral mailing list
CoopIntegral a llistes.moviments.net
https://llistes.moviments.net/listinfo/coopintegral 		 	   		  
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110611/4447df9b/attachment-0001.htm>
-------------- part següent --------------
An embedded and charset-unspecified text was scrubbed...
Name: ATT00001
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110611/4447df9b/attachment-0001.txt>