[Indignats-pallars] [Fwd: article d'en Matthew Tree]

[Josep]

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/575722-lendema-del-dissabte.html

L'endemà del dissabte
Matthew Tree

Centenars

Durant els 28 anys que he viscut aquí, no ha passat cap setmana que la llengua, la cultura, la suposada avarícia, les aspiracions
esportives o senzillament la població en general de Catalunya no hagin estat criticades fins a uns extrems obsessius de l'Espanya
monolingüe estant, fos per grups d'extrema dreta, per diaris suposadament seriosos, per polítics (dels dos colors) o bé per individus
malinformats que, sense pensar-s'ho dues vegades, xalaven tot enviant piulades xopes de fòbia.

Milers

Al llarg de 28 anys, he sentit desenes d'històries personals de catalans a qui els ha tocat el rebre mentre viatjaven per l'Espanya
monolingüe: insults, imprecacions, amenaces... El resultat, potser, del fet que el sistema escolar, la classe política i els mitjans de
comunicació unionistes –tot negant-se a donar informació fiable sobre Catalunya d'una banda, i donant-ne de ben falsa, de l'altra–
hagin convençut sectors de la població espanyola que els catalans (tot i aportar més a les arques de l'Estat que la UE) són una colla
de xenòfobs egoistes que no volen sinó enfonsar Espanya en la pobresa mentre gaudeixen en exclusiva del propi lucre (discurs recollit
amb indolència per la majoria de corresponsals estrangers que viuen a Madrid).

Milions

I durant 28 anys he vist com els catalans –en general– no han reaccionat gaire o gens a tanta pressió, tanta ignorància i tanta mala
fe barrejada amb encara més mala bava. Durant 28 anys he vist, tan corprès com esbalaït, com els catalans han fet l'orni o bé han
aguantat els cops amb un estoïcisme que hauria desconcertat Jesucrist en persona. Fins dimarts passat, quan vaig poder ser testimoni
de la resposta potser tardana però sí definitiva dels catalans amb una manifestació pacífica, multiètnica i multilingüe de dos milions
de persones al centre de Barcelona. Per fi, la indignació acumulada s'havia convertit en una demanda irrenunciable per la dignitat
que només pot donar, ateses les circumstàncies peculiars de l'Estat espanyol, un estat propi. El dimarts passat, els catalans, vinguéssim
d'on vinguéssim, vam posar totes les cartes a la taula, sense amagar cap comodí. A la via Laietana, una pancarta en castellà deia:
“Vuestro odio = nuestro adiós”. Això mateix. S'ha acabat. Game over.