[Indignats-pallars] banca ètica

[difussio jussa]

2011/7/7 xavier llana <xperot a yahoo.es>

> Tal i com vàrem quedar en l'última assemblea de parlar de la banca ètica,
> us passo algunes adresses per anar-hi pensant.
> Són les entitats que operen en aquest moment a catalunya, més un capítol
> del programa latituds on es parla del tema.
>
> http://www.coop57.coop
> http://www.oikocredit.cat/oikocredit/
> http://www.fiare.org/
> http://www.triodos.es/es/particulares/
> http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3314890
>
> per altra banda, us passo un article que va sortir el mes passat al mensual
> de la cgt de catalunya.
> tot i ser una mica dens, és força interessant per les dades dels beneficis
> bancaris i la comparativa amb les retallades.
> salut!
> xavi.
>
>
> 2010: els bancs, les empreses i la borsa guanyen a l’Estat espanyol 86.228
> milions en plena crisi
> Ni bancs ni especuladors no paguen la factura del col·lapse financer
>  dimecres 6 d'abril de 2011
> per Coordinació del Catalunya<http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?auteur3>
> popularitat : 1%
>
> *Amb el 17,39 % dels principals guanys bancaris, empresarials i borsaris
> registrats el 2010 n’hi hauria prou per revertir la retallada antisocial de
> 15.000 milions decretada el mes de maig.*
>
> David Fernàndez / Setmanari Directa
>
> Tercer any de la crisi i tercer any consecutiu de beneficis multimilionaris
> per als bancs, les empreses i els parquets borsaris. L’abast del frau
> econòmic i l’estafa política tornen a tenir dades: els cinc primers bancs
> espanyols van obtenir uns beneficis nets de 15.000 milions l’any passat.
> Paradoxalment, la mateixa xifra de la retallada antisocial imposada per
> l’executiu de Rodríguez Zapatero el maig passat: 50.000 milions fins el
> 2013, 15.000 dels quals s’han d’aplicar durant el 2010 i el present 2011.
> Qui paga la crisi? I qui se’n riu?
>
> *Gran banca: 14.940 milions de beneficis*
>
> Només les cinc grans entitats financeres han declarat, al tancament de
> 2010, uns beneficis nets de 14.940 milions d’euros. Un 5% menys respecte
> l’any anterior, en què van obtenir 15.694 milions. El rànquing l’encapçala,
> un cop més, el Banc Santander d’Emilio Botín, amb 8.181 milions nets en
> guanys. El segueix el BBVA, amb 4.606 milions, La Caixa, amb 1.307 milions,
> el Banc Popular amb 590, i Caja Madrid, amb 256 milions.
>
> Les dades, però, estan doblement esbiaixades. D’una banda, perquè totes
> cinc entitats financeres han tancat l’any amb dotacions milionàries per
> provisions que pugen fins els 6.670 milions addicionals. El Santander ha
> destinat 472 milions, el BBVA 431, La Caixa 2.651, el Banc Popular 1.834 i
> Caja Madrid 1.282.
>
> D’altra banda, en una economia globalitzada com l’actual, cal tenir en
> compte que les tres primeres entitats disposen d’altres filials i marques
> que també han continuat registrant guanys i que cal comptabilitzar a part.
> Les filials del Santander arreu del món han obtingut 3.885 milions d’euros a
> l’Europa continental, 4.804 a l’Amèrica Llatina i 1.985 milions al Regne
> Unit. En el cas de l’expansió internacional del BBVA, l’entitat va elevar el
> benefici fins els 1.707 milions a Mèxic, 889 a l’Amèrica Llatina i 236 als
> EUA. En el cas de La Caixa, Criteria -el hòlding de participades que va
> impulsar com a braç inversor- viu una situació similar i, l’any 2010, va
> obtenir 1.823 milions d’euros de beneficis.
>
> Sumant els beneficis nets, les dotacions a provisions i els guanys de les
> filials, les cinc primeres entitats han guanyat 36.959 milions d’euros
> durant els darrers dotze mesos. En el mateix període de temps, aquestes cinc
> entitats han tancat un total de 310 oficines a l’Estat i han suprimit 1.105
> llocs de treball. Tot i això, aquest 2011, el Banc Santander preveu apujar
> els beneficis fins els 9.708 milions i el BBVA fins els 5.200: 14.908
> milions. De nou, la xifra dels 15.000 milions retallats en serveis socials
> durant el període 2010-2011.
>
> No són els únics que mai no hi han perdut. Rere les cinc grans entitats
> bancàries, sota un mapa financer en reestructuració, la resta d’entitats
> també han aconseguit resultats positius: Banesto 559 milions en benefici i
> 382 milions en dotacions, Banc Sabadell 380 milions en benefici i 968,1 en
> dotacions, o Bankinter 150 en benefici i 116 en provisions. Des de 2003, la
> banca espanyola ja ha acumulat uns beneficis nets continuats de 145.000
> milions d’euros.
>
> *El benefici empresarial llinda els 50.000 milions d’euros*
>
> A aquests guanys ingents, cal afegir-hi el resultat de les 34 grans
> empreses espanyoles, agrupades a l’índex Ibex 35, que s’ha disparat, ha
> augmentat un 22% i ha superat els 47.000 milions de benefici net conjunt.
> Telefónica va ser la líder indiscutible, amb 10.167 milions: un increment
> del 31% amb 60.737 milions facturats arreu del món. Repsol en va obtenir
> 4.693 (el triple que l’any anterior) i l’elèctrica Endesa 4.129 milions, un
> increment del 20% respecte al 2009. Ferrovial va obtenir 2.163 milions;
> l’ACS de Florentino Pérez 1.313 milions i la concessionària d’autopistes
> Abertis 662 milions. Iberdrola mereix una menció a banda ja que, amb 2.871
> milions de benefici, ha assolit la millor xifra de la seva història.
>
> A més, els dividends borsaris no s’han aturat pas durant el 2010. Les
> companyies cotitzades a la borsa espanyola van retribuir 24.288 milions
> d’euros als accionistes. Un 24% menys que l’any anterior, que es van
> repratir 32.208, segons les dades de Borses i Mercats Espanyols (BME).
>
> *Els sous dels executius: sense cap crisi*
>
> Qui tampoc nota la crisi són les elits. Els 584 càrrecs de consellers
> executius i alts directius de les empreses de l’Ibex 35 van cobrar una
> mitjana de 989.000 euros durant el 2009. Van arribar a uns nivells
> retributius que no s’havien assolit mai, tot i la caiguda parcial de
> beneficis i malgrat el fet d’haver estat, oficialment, el pitjor any de la
> crisi. Aquesta mitjana suposa 113 cops el salari mínim, mitjana que el 2005
> se situava a 93 cops superior. la diferència encara és més abismal si se
> cenyeix la comparació als càrrecs de consellers executius: cobren 313 cops
> el salari mínim com a mitjana: 2,7 milions anuals. Fa quatre anys, la
> diferència se situava en 208: ha augmentat un 33% enmig de la crisi. I tot
> plegat, sense incloure el càlcul milionari de les seves pensions.
>
> Amb noms i cognoms, els salaris de la vergonya més elevats es troben al
> Banc Santander: Alfredo Sáenz, conseller delegat, cobra 10,2 milions anuals.
> El segueix Ignacio Sánchez, president de l’elèctrica Iberdrola, amb 5,34
> milions, als quals cal afegir tres milions addicionals en gratificacions.
> Darrere, Francisco González, totpoderós president del BBVA, amb 8,1 milions
> entre sou i accions, i el president de Repsol YPF, el català Antoni Brufau,
> que ingressa 4,2 milions. En ple atac al sistema públic de pensions, les
> jubilacions previstes per a alguns alts càrrecs mereixen atenció a banda:
> José Ignacio Goirigolzarri, del BBVA, rebrà 68,7 milions d’euros i el
> president Francisco González en rebrà 79,8. Al Santander, Emilio Botín rebrà
> 24,6 milions i Alfredo Sáenz, el conseller delegat, el rècord de 85,7
> milions.
>
> *La dimensió de tot plegat*
>
> En síntesi, *cinc bancs, 34 empreses i una borsa tafurera han guanyat
> 86.228 milions d’euros el 2010. Només amb el 17,39% d’aquests guanys n’hi
> hauria prou per revertir la pitjor retallada antisocial dels darrers 30 anys
> consumada el maig passat*. Retallades que es perllongaran fins el 2013 per
> un valor total de 50.000 milions d’euros. Tot plegat, sense computar el frau
> de l’economia submergida, on treballen quatre milions de persones i que
> suposa deixar d’ingressar 70.000 milions d’euros a les arques públiques; i
> sense comptar -tampoc- el frau fiscal, estimat vora els 100.000 milions
> anuals. És clar. Guanyen i continuen guanyant. I tot són facilitats.
>
> En aquest sentit, cal recordar que, l’agost passat, la Comissió Europea ja
> va criticar les reformes fiscals dels anys del boom econòmic espanyol, quan
> -en el marc del *miracle del totxo*- es van baixar (de forma "infundada",
> segons la comissió) els impostos i es va incentivar alhora la compra massiva
> d’habitatge i l’endeutament. Crítiques contra una política fiscal que, avui,
> en l’àmbit de l’Impost de Societats que tributa sobre els beneficis
> empresarials, està fixat formalment en un 30%. Una xifra que, segons un
> estudi de la pròpia Agència Tributària, no arriba, finalment, ni al 10% de
> mitjana, una conseqüència directa de les exempcions i deduccions fiscals a
> favor del capital que s’han anat introduint els darrers anys.
>
> Mentrestant, el preu de tant benefici acumulat també continua pujant: nou
> milions de pobres i cinc milions de persones a l’atur a l’Estat espanyol,
> segons dades de l’EPA. Dos milions de pobres i més d’un milió d’aturades als
> Països Catalans. La crisi, com sempre, que va per classes i comença a
> prendre forma de robatori. Robatori, sí. Robatori que, segons la Gran
> Enciclopèdia Catalana, refereix "l’apoderament d’una cosa moble realitzat
> amb ànim de lucre i violentament o intimidant les persones o forçant les
> coses". Més forçades amb tascó neoliberal, impossible. Robatori. A plena
> llum del dia i amb absoluta impunitat.
>
> * *Article extret del núm. 219 del setmanari Directa*
>
>
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://lists.marsupi.org/pipermail/acampada-pallars/attachments/20110708/4fb388dd/attachment-0001.htm>